Mil merci à Vicent Gil Espert pour sa traduction !

Origen de la ciutat : motius militars.

La ciutat de Pont-de-l'Arche va nàixer després de l'edificació de fortificacions militars al territori del poble de Les Damps. Un pont de fusta va ser estès al riu Sena, a partir de 862, protegit per dos forts, a cada costat del riu. La drassana que va assenyalar el regnat de Carles II, anomenat el Calb, va ser decidit i oficialitzat durant les assemblees de Pîtres.

  

Pel volts de l’any 869, es va acabar la construcció del pont i els dos forts. Van ser útils principalment en 885 durant l'ofensiva dels “homes del Nord” que buscaven el setge de París. El pont de l'Arc (és a dir el fort) va permetre demorar l'avançada dels normands, que van tardar quatre mesos a aconseguir París des de la desembocadura del riu Sena.  

 

 

Mentrestant, els reis dels francs tardaven a mobilitzar totalment les tropes dels seus vassalls. El que pot explicar la carència d'homes per a defensar el fort de Pont-de-l'Arche. Un segle i mig més tard, Guillaume Caillou, el monjo que va escriure una part de la cròniques de Jumièges (l’abadia), va recordar, a pesar de moltes imprecisions, l'arribada a Les Damps d'alguns reforços francs per a enfortir, malgrat que en va, la guarnició de Pont-de-l'Arche.  

 

 

Es perd després el fil de la història durant l'època del pas de poder dels reis francs als ducs de Normandia. Després de 911, data del naixement de Normandia, no se’n sap res, ni del pont ni de la ciutat.  

 

 

En 1020, la parròquia de Sant-Vigor de Pont-de-l'Arche apareix en una carta de Ricard II que concedeix a l'abadia de Jumièges nombrosos drets espirituals i financers, en particular pel trànsit fluvial.  

 

 

La ciutat es va desenvolupar al voltant del pont, obra que necessitava la sirga dels vaixells i permetia percebre drets. 

 

 

 

 

Desenvolupament d'una plaça forta: lluita entre els reis d'Anglaterra i França.  

 

 

 

L'arxiu subratlla de manera clara el paper de Pont-de-l'Arche en les lluites entre Ricard Cor de Lleó, duc de Normandia i rei d'Anglaterra, i Felip II August, rei de França.  

 

 

 

Ricard Cor de Lleó va fer remoure el pont de la ciutat i edificar l'abadia de Bonport, a dos quilòmetres de Pont-de-l'Arche. La lluita entre els dos monarques va provocar la ruïna del castell de Le Vaudreuil, i el rei de França, quan va tornar a prendre possessió de Normandia, va triar Pont-de-l'Arche com a cap de districte militar.  

 

 

En efecte, Felip August va triar Pont-de-l'Arche com a lloc de residència principal a Normandia. Va fer fortificar la ciutat amb muralles de pedra de pedrera de Vernon, encara visibles hui. Va fer reconstruir el Fort de Limaie, situat a l'altre costat del pont, en la ribera dreta, per a bloquejar l'accés al pont i a la ciutat.  

 

 

Aquell fort dotat d'una torre constituïa un observatori ideal en el trànsit fluvial i la sirga dels vaixells. Els avantatges geogràfics i militars de la ciutat en van permetre l’elecció com a batllia secundària de Rouen. 

 

 

 

 

Paper de Pont-de-l'Arche en el domini territorial i la policia interior.

 

 

 

La presència militar presentava molts avantatges per al domini territorial enfront de possibles invasors com per a la policia interior del regne.  

 

 

Pont-de-l'Arche, que dominava el trànsit fluvial i l'abastiment de Rouen, ciutat exposada als enemics, va exercir un paper important en la guerra dels Cent Anys entre els reis d'Anglaterra i els reis de França. És així com el rei d'Anglaterra Enric V es va apoderar de Pont-de-l'Arche en 1418. La ciutat va conèixer, doncs, una ocupació anglesa fins a 1449.  

 

 

La ciutat de Pont-de-l'Arche presentava una base posterior ideal en cas d'un atac de la capital normanda.  

 

 

En el marc de la lluita contra la Lliga dels Béns Públics, en 1466, Lluís XI va establir un ampli camp a la vall situada entre Pont-de-l'Arche i Pont-Saint-Pierre. Poc abans havia recuperat el fort de Limaie que els nobles de Louviers, membres de la Lliga , li havien pres. Aquell ampli camp podia acollir un exèrcit de quasi trenta mil homes per a recuperar Rouen i després tota la Normandia. Va ser allí on es van crear les famoses “quadrilles de Picardia” precursors de la infanteria francesa.  

 

 

En 1589, les tropes d'Enric IV que assetjaven Rouen estaven abastides des de Pont-de-l'Arche. El governador de la ciutat, Leblanc Du Rollet, fou un dels primers que va obrir les portes d'una ciutat a Enric IV, un rei molt discutit, i per a agrair-li-ho, va gratificar l'escut de la ciutat amb tres flors de lis reials.  

 

 

Des de llavors es pot llegir en l'escut : de sabre al pont de plata paredat, al cap cosit de blau carregat de tres flors de lis daurat.  

 

 

Castell un poc allunyat de Rouen, Pont-de-l'Arche era una base de replegament en cas de rebel·lió del poble normand. Era un setge de seguretat atès que no hi havia prou veïns ací per a animar una rebel·lió superior a les forces de policia local.  

 

 

A més, no bastava de dominar li ciutat. Calia també prendre per assalt el fort de Limaie, a l'altre costat del riu Sena. Pont-de-l'Arche era, per tant, un lloc estratègic gràcies a la seua policia interior i al seu domini del territori en cas de guerra.  

 

 

En 1562, uns protestants de Rouen van voler assetjar-lo amb sis peces d'artilleria, esperant recuperar un botí del poder real. Va ser en va perquè la ciutat va romandre fidel als catòlics.  

 

 

En 1650, la Fronda va derrocar les fortificacions de la ciutat: el duc de Longueville va utilitzar la guarnició i el castell contra el poder reial. El comte d'Harcourt, que protegia el viatge del monarca per Normandia, va rebre l'ordre d'assetjar el lloc. Va vindre a installar el seu camp prop de les muralles ajudat pels veïns que havien apuntat tres canons contra el castell a l'altre costat del riu Sena.  

 

 

El duc de Longueville va utilitzar aquella plaça forta com un argument suplementari per a negociar la pau amb el rei.  

 

 

Les muralles de Pont-de-l'Arche, encara visibles hui, s'havien tornat una arma per a eventuals insurgents. El parlament de Normandia i el poble de Rouen van voler moltes vegades derrocar les muralles. Els nobles, que percebien impostos de la ciutat, van negociar la conservació de les fortificacions. Va ser a finals del segle XVIII quan van caure en desús.  

 

 

 

Pont-de-l'Arche i la cobdícia de la privilegis reals sota l'Antic Règim. 

 

 

 

La ciutat, cap de districte, comptava moltes càrregues que provocaven la cobdícia de moltes persones ambicioses: 

- la càrrega de governador de la cuitat, policia militar local. Els nobles més alts van obtindre del rei els drets de governador de la ciutat : Concini, mariscal d'Ancre i aliat de Marie de Médicis, Albert de Luynes, Jean-baptiste d'Ornano, Richelieu ;